La història de la medicina no és només ciència.
També és poder.
Quan pensem en la història de la medicina, recordem noms propis. Els “pares fundadors”.
Els grans descobriments.
Però durant segles també hi va haver dones que van curar, assistir parts, transmetre coneixement pràctic i sostenir comunitats.
No eren a les universitats. No tenien llicència.
No formaven part de l’estructura oficial.
Quan la medicina es va professionalitzar, va avançar. Però també va decidir qui podia exercir i quin coneixement era considerat legítim.
La ciència necessita rigor. Però també té context.
Entendre la història amb aquesta complexitat no és reescriure-la.
És mirar-la sencera.