Cada vegada passa més sovint.
El pacient no diu que ho ha vist a xarxes… però ho ha vist.
Arriben a la consulta amb idees molt clares: que han de “netejar l’intestí”, que un suc o un suplement “desinflama”, que hi ha una solució simple per a un símptoma complex…
No ho han tret d’un metge.
Ho han tret d’un vídeo curt, amb una història convincent.
⚠️ I aquí hi ha el problema: el relat pesa més que l’evidència, l’experiència personal sembla més creïble que la dada i el risc gairebé mai s’explica.
A la consulta, això es tradueix en autodiagnòstics erronis, tractaments inadequats, efectes adversos evitables i més frustració (pel pacient i pel sistema).
Potser ja toca assumir-ho:
“Ho he vist a TikTok” és un nou antecedent clínic.
I com a professionals, no podem ignorar-lo. Cal preguntar-ho, entendre-ho i posar-hi criteri.