1. La donació és un acte altruista i solidari sense cap contraprestació
La donació d’òrgans i teixits és un acte voluntari, altruista, solidari, generós, confidencial, gratuït i sense ànim de lucre, de manera que no és possible obtenir compensació econòmica ni de cap tipus per la donació de cap part del cos humà.
2. Pots disposar d’un carnet de donant, encara que no sigui necessari
La llei espanyola de donació és de consentiment presumpte, és a dir, tots som donants si en vida no hem expressat el contrari. Si es vol evidenciar la voluntat de ser donant existeixen diferents opcions: (1) el carnet de donant, (2) indicar-ho a “La Meva Salut” o (3) deixar constància al document de voluntats anticipades. Independentment del grau de validesa legal d’aquestes opcions, normalment serà la família del possible donant qui finalment donarà el consentiment la donació.
3. Hi ha dos tipus de donants: el donant viu i el donant cadàver
El donant cadàver és aquell on la donació es produeix després de la mort cerebral o la mort en aturada cardíaca). D’altra banda, els donants vius són generalment familiars o persones molt properes al receptor que decideixen cedir-li, de forma desinteressada, un òrgan (un ronyó) o una part d’ell (un lòbul del fetge).
4. El diagnòstic de mort encefàlica no admet possibilitat d’error
Una de les raons per negar-se a la donació està relacionada amb la falsa creença que hi ha la possibilitat d’extreure els òrgans abans de la confirmació del diagnòstic de la mort. Però la mort encefàlica, a l’igual que la mort per aturada cardíaca, és una situació irreversible, definida clínicament i legal.
5. La prioritat és sempre salvar la vida de la persona, tot i haver dit que volia ser donant
6. Tothom pot ser donant
Ni l’edat, ni el sexe, ni la condició social o l’estat de salut descarten a priori una potencial donació d’òrgans. Però hi ha determinades situacions o patologies que contraindiquen la donació, pel que cada cas es valora de manera individualitzada.