No tot el que passa al cos té una explicació moral.
I no tota malaltia és el resultat d’haver “gestionat malament” la vida.
Ens agrada pensar que, si fem les coses bé, tindrem control absolut. Però la biologia és més complexa.
Hi intervenen factors coneguts: genètica, ambient, hàbits, edat.
I també una part d’atzar biològic que no podem controlar del tot.
Això no és derrotisme. És realitat.
I entendre-ho sovint alleuja molta culpa innecessària.
Cuidar-se importa. Prevenir importa. La salut mental importa.
Però convertir cada diagnòstic en un judici personal no ajuda ningú.
Parlar de salut també és parlar de límits, incertesa i humanitat.