Les intoleràncies són patologies en què el diagnòstic és principalment clínic i no hi ha un biomarcador o exploració complementària que ens proporcioni un diagnòstic precís. Ens haurem de guiar pels símptomes del pacient i la resposta a la restricció-provocació dietètica, que són valoracions subjectives i per tant poden suposar un autèntic repte, especialment en edat pediàtrica.
🍓 La incidència de les intoleràncies alimentàries es troba en augment, però també la percepció per part dels pacients que alguns aliments són responsables de la seva simptomatologia (digestiva, cutània, respiratòria…).
🖋️ El sobrediagnòstic d’intoleràncies pot condicionar dietes restrictives aplicades de manera innecessària, així com emmascarar altres patologies orgàniques o funcionals, pel que hem de ser curosos amb les etiquetes diagnòstiques.
⚠️ D’aquesta situació sorgeixen i es comercialitzen múltiples test diagnòstics de sensibilitat alimentària no validats, molt a l’abast dels pacients i que no precisen prescripció mèdica. S’ofereixen principalment per part de les asseguradores de salut i centres privats però fins i tot es poden trobar a les farmàcies.
💬 Contrari a l’evidència actual, aquests tests es publiciten com a "detectors" d’intoleràncies que en funció dels nivells de IgG cada aliment emet un resultat detallat i un carnet on es recompten les intoleràncies detectades, tot recomanant la modificació de la dieta d’acord al resultat.
🏅 Cap societat clínica de prestigi avala la utilització d’aquests tests de sensibilitat alimentària, de fet les principals societats en desaconsellen el seu ús. Els resultats no són reproductibles ni es pot considerar que hi hagi correlació clínica.
👉🏼 És molt important conèixer la seva existència, ineficàcia i els riscos derivats del seu ús. S'ha de donar una informació correcta als pacients i evitar restriccions dietètiques innecessàries que poden conduir a una situació de malnutrició i empitjorar la qualitat de vida dels pacients.